Nom original | (en) Clara Lou Sheridan |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 febrer 1915 Denton (Texas) |
Mort | 21 gener 1967 (51 anys) Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) |
Causa de mort | càncer de fetge càncer d'esòfag |
Sepultura | Hollywood Forever Cemetery |
Residència | Los Angeles Denton |
Formació | Universitat del Nord de Texas Denton High School |
Activitat | |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | actriu, actriu de televisió, actriu de cinema |
Activitat | 1934 - 1967 |
Ocupador | Warner Bros. |
Família | |
Cònjuge | George Brent (1942–1943) Edward Norris (1936–1938) |
Premis | |
|
Ann Sheridan (21 de febrer de 1915 - 21 de gener de 1967) fou una actriu estatunidenca.
El seu verdader nom era Clara Lou Sheridan, i va néixer a Denton (Texas). Quan era estudiant, la seva germana va enviar una fotografia seva a Paramount Pictures. A conseqüència d'això va guanyar un concurs de bellesa, una part del premi del qual consistia a aparèixer en una pel·lícula de la Paramount. Abandona els estudis per fer carrera a Hollywood.
Va debutar en el cinema el 1934, als 19 anys, a la pel·lícula Search For Beauty, i durant uns dos anys va participar en diverses pel·lícules de la Paramount sense constar en els títols de crèdit. Paramount no va fer gaire per desenvolupar el talent de Sheridan, pel que ella abandona l'estudi i signa un contracte amb Warner Bros el 1936, moment en què canvia el seu nom.
La carrera de Sheridan va començar a millorar i la bellesa pèl-roja aviat es convertiria en la principal sex symbol de la Warner. Va rebre papers importants, així com reaccions positives tant de la crítica com del públic en pel·lícules com ara Angels with Dirty Faces (1938), junt a James Cagney i Humphrey Bogart; Dodge City (1939) amb Errol Flynn i Olivia De Havilland; Torrid Zone amb Cagney i La passió cega amb George Raft i Bogart (1940); L'home que va venir a sopar (1942) con Bette Davis, i Kings Row (1942), on va compartir la capçalera del repartiment amb Ronald Reagan, Robert Cummings i Betty Field.
Malgrat aquests èxits, la seva carrera va començar a declinar. El seu paper a I Was a Male War Bride (1949), dirigida per Howard Hawks i interpretada també per Cary Grant, li va donar el seu altre gran èxit, però en la dècada dels cinquanta li va ser difícil trobar feina, i les seves actuacions en el cinema van començar a ser esporàdiques.